diumenge, 24 de gener del 2010

BALLET MODERN, BALLET CLÀSIC.

Aquest pensament tenia ahir mentres miraba extasiada al ballet d’Angel Corella, que van programar al Teatre Coliseum de Barcelona. Tot i que ell no va puguer actuar, degut a una indisposició que el tenie ingressat a un hospital. (segons van anunciar pels altaveus) L’ànima del espectacle, ere absent, però els sues ballarins, es tenien la lliçò ben apresa i van fer gala de tot el que els và ensenyar el seu mestre, i es va puguer veure una primera part de dança clàsica amb tutús i tot, i una segona de factura més moderna, osigui dança contemporània al més pur estil.
El cas es que no voldria entrar en la crítica de si el espectacle ere bó o dolent. No es pas la meva intenció. I a més, com sempre dic, ja tenim moltes plomes acreditades que s’en ocupen. Simplement, volia resaltar el fet i la diferancia entre abdòs estils.
Com tot avolucione en aquest món, el ballet no podie ser menos, ni entre un estil i un altre, hi ha una diferecia abismal.
Una de les primeres es la posada en escena i el vestuari. La música també marque la la difencia. Jo nó m’imagino un Llac dels Cinges, fet amb aquest novedós estilisme: Escenaris despullats, il-luminció tènue i els cossos de les ballerines en grup, fent cabrioles i moviments de gats sepentejant pel tableau. Per molt ben estudiats i ejecutats que estiguin.
En canvi, la noves tendències, es nutreixen justament d’aixó. Amb unes robes escases, una mena de teles molt ajustades a la pell, tranparencies, torsos nus, sense calçat,
movent-se al rimte i intenpretant un drama romàntic, u epic, que has de endevinar. Tots el compassos, obeeixen, unes pautes delicades, que de no ser així, podrien confundir-se amb uns malabarismes i contorsionismes de gent molt preparada per d’altres finalitats artístiques.
Del ballet clasic he que dir, que torne a estar de moda com mai. A pesar dels anys, es un espectacle total, que porte als teatres, infinitat d’adeptes. Ha canviat només la técnica, que ara es molt més acurada. L’entrenament exaustíu de les seves estrelles, les dietes que segueixen, i l’aprenentatge de tants anys acumul-lat, han fet que revisqui amb força i lluentor.

5 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

PER EL QUE TAN BÉ EXPLIQUES DEU SER UN ESPECTACLE MOLT BONIC.

MONTSERRAT, JA ET QUEDEN MENYS DIES DE RECUPERACIÓ, ET DESITJO DE TOT COR QUE CADA DIA NOTIS MÉS LA MILLORA.

UNA ABRAÇADA. Montserrat llagostera

Norma ha dit...

Gracias por tu minuciosa descripción, me parecía estar allí cuando leía tus escritos. Besos y muchos.

Montserrat Sala ha dit...

Montserrat Llagostera:
Vaig millor,Gracies a Déu. Pero, coste molt!
Mercés i bon dia tocaia.

Norma: Alucino con tu versatilidad al poder leerme en mi lengua, y te doy las gracias por el esfuerzo que haces. Que disfrutes el dia! Un beso.

Estela ha dit...

Me alegro de que estés mejor...y tambien de que disfrutases del teatro, yo tambien lo he disfrtutado es una maravilla el tañlento de bailarines y musicos.


Un abrazo!!

Montserrat Sala ha dit...

De veras, Un acontecimieto así, no me lo quise perder. Aunque me acompañaron. Coja no estoy, solo me duele el brazo. Gracias por tu visita guapa!