dijous, 17 de març del 2011

L A M O R T



Segur que aquest enunciat espantarà molta gent, i nungú em voldrà llegir, ho sé.
Es de tota la vida un tema espinòs, tabù, i molt delicat.
No entec com una cosa tan segura que tenim desde que neixem,igual que treure les dents, no es pugui debatre, parlar, o senzillament comentar.
I avui, no s’em acut res més, Que hi farem!
El final del nostre viatge per aquesta vida, sempre es el mateix, i tan els pots fer als pocs anys, a mitja edat, o en la ancianitat.
Una cosa negativa d’aquest trayecte, es que no té retorn, y el no saber com els hi anat als que ja han partit, ens omple d’angoixa, i obre un munt d’interrogants que no ens pot respondre ningú. Aquest es el pijor problema que té.
Si imaginem, que ningú es morís, que tots van quedant aquí, al nostre costat, per no disgustar-nos, Com ens ho fariem de aquí a poc per alimentar tantes ánimes, y encabir tots el cotxes, i equipaments? No ho vull imaginar. Potser no plorariem cap desaparició, pero ens ho passaríem millor tan atapeïts?, i quand comencecin a escacejar, l’aigua, els alimentes, la energía per tants gats, gossos, i mascotes de tota classe, velles i dapauperades, i pels seus amos? igualment vells, dements, cancerosos, epileptics i diabétics? Podría ennumerar moltes mes malatíes que ens van escurçant la vida poc a poc, pero no cal pas. Estic segura que ho imagineu
Crec que les coses estan bé com están, i que la gent hem d’anar morint, i millor si és quand un ja s’està cansat de viure, pels anys o per les malatíes. Els amics, els parents no han de disgustar-se tant. Es el que ha de ser i próu, no té cap mes solució. Encara que al primer moment dolgui pasar sense aquella persona que t’ha estimat, t’han acompanyat, i s’ha fet el costum d’estar junts.
La mort ademés ens allibera de tants y tans mals sons, com les enveges, les gelosies, ansietats, i preocupacións de tot color. També es veritat que ens priva de la poesía, l’esclat de la primavera, l’amor, de la musica....
Per tot lo exposat, ens hem de divertir i gaudir de la vida, i quan vé la mort acceptar-la, un mateix i tots els demés. Sense traumes, sense plors i de manera natural.

3 comentaris:

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

HOLA MONTERRAT:

Veus jo penso que hauriam de centrarnos en estimar i viurer sense rencunies i amb més caritat i soliraritat
Si fos aixis, le Pau regnaria i ens fariem uns els altres aquest transit més suau.
Mira jo també penso que s´ha de gaudir.
Pero amb mesura.
Perque ara molta juventut s´en fet malbé de volguer gaudir massa el"vivir que son dos dies".

I ara acabo amb aquesta estrofa del
CANT ESPIRITUAL

I quan vingui aquella hora de temença
en què s´acluquin aquests ulls humans,
Obrium´en Senyor uns altres de més grans,
per contemplar la vostra faç inmensa,
s´iam la mort una major naixensa
-JOAN MARAGAALL-


Una abraçada i petons desde aquesta Valencia Festiva, Montserrat llagostera.

felicitat ha dit...

Hola Montserrat! Aquesta entrada fa reflexionar, i molt. Penso de manera que voldría corraborar una mica el que diu la Montserrat. Aquí, a la terra, em de viure de manera solidaria, en cotacte positiu amb tot el que ens envolta, i amb tots nosaltres. Tots som fills del mateix pare, de la mateixa mare, i aquí hi som de passada, hi som per crèixer, i aixó no em fa por, no ens ha de fer por, tot al contrari. Es meravellós el Cant Espiritual de Maragall, s'iam la mort, una major naixensa. Molts petons!

Higorca Gómez Carrasco ha dit...

Querida amiga ¿Hablar de la guadaña? A mi no me gusta y te digo más cuando llegue llegara y además entrara por la puerta grande y sin avisar, no tengo nada que reflexionar, ni pensar, ni nada, de nada ¡además mira! ¿Quien es el guapo o guapa que sabe a donde vamos? Nadie, absolutamente nadie, a venido y nos lo ha contado, yo solamente tengo una opinión. Dios esta en todas partes, eso lo creo y son mis ideas, buenas o malas, ya sabes lo que pienso, son mías, mi interior, mi única reflexión es ¿No es un poco ... decir siempre y a grito abierto yo soy la que más creo y la que más hago por los demás? Se hacen las cosas porque quieres hacerlas no para pensar que vamos a ir al cielo, el infierno, o mejor el purgatorio ¿Sabes donde esta? Aquí y en las tonterías que a veces escuchamos. Ha sido una buena entrada pero mejor dejar la puerta bien cerrada. Ahora te voy a decir una cosa, recibe un gran abrazo de la teva amiga, muaaaaaaaaaaaaaaaaaaa