dimarts, 7 d’agost del 2012

MARILYN MONROE


         50 anys sense Marilyn


Aquesta gran estrella de Hollywood, mai es va veure prou valorada, fins desprès de la seva desaparició. Sempre passe igual: “Después de muerta la daban caldo”. I es ben cert. Quan ella era la novia de tots els soldats, jo encara pentinava trenetes, i no calçava sabates de taló. Peró ja m’agradava anar al cine, i estava bastant assabentada, del que es podia llegir i veure en la pantalla gran. I en aquells moments no en vaig ser, mai conscient del que ella era i representava, al món del cinema. Tot i que, m’agradava molt veure pel·lícules americanes. Llavors era, el cine mes ben valorat, i sobretot, el mas espectacular. Però ella mai em va agradar. Semblava que l’interés que despertava, era degut a les seves mides i formes, i perquè aglutinava un sector majoritàriament, d’homes amants dels escots i de les seues tornejades cames, i cuixes, que mostrava en qualsevol ocasió. A més rossa platí, com ho havía estat, Mae West o Jean Harlow. Mites anteriors a ella, i reines també, del sex-appeal.
Particular ment, aquell somriure de femme fatale, i la mirada entornant els ulls, la veia postissa, la veia com una dona objecte. Un florero. Ni per un moment, se'm va passar pel cap que pugues ser una bona actriu, una excel·lent cantant, i menys encara que sabés o fos lectora habitual de bons llibres. Peró pel que es veu, no era ni de bon tros, tan estúpida ni tan superficial com la van vendre. Ens van enganyar com a xinessos. Perquè sinó, com amb només 7 pel·lícules va pujat al Olimp i segueix allà dalt inexpucnabla, passant davant de tantes i tantes actrius mes reconegudes  i mol més oscaritzades que ella?...
Tendria a veure el suposat idil·li de J.F. Kennedy, i la seva mort tan prematura i desgraciada?. O la sempre present incògnita de si va ser o no mort natural? Ha estat només el morbo, el que ens  ha fet mirar envers d'ella, i de la seua vida?
Qui ho sap això. El cas es que ella sempre es notícia. Any rere any el mitjans, se’n fan reso, i surt puntualment cada mes d’Agost, i això no té pas pinta de minvar;  Pot durar segles i segles. Potser fins la eternitat. 

10 comentaris:

Neogeminis Mónica Frau ha dit...

CReo que en su caso, aquello que toda rubia es una tonta, en su caso y tras su muerte quedó desmentido. Pero lo cierto es que debió venderse como símbolo sexual para trascender al estrellato del cine y en eso, las apetencias machistas y prototipos culturales de la época hicieron de ella una clara víctima. Con el tiempo, su personaje -no ella misma- ayudado por el endiosamiento que se alcanza en caso de muerte temprana, ha hecho que siga siendo icono aún para las nuevas generaciones. La máquina consumista se ha apropiado de ella aún en el recuerdo.


Un abrazo

Unknown ha dit...

Els que varem néixer pràcticament a meitat del segle passat, em estat una mica sota la influencia de la Marilyn. La seva manera de morir nomes va fer augmentar el mite.
Avui en dia, de tant en tant puc veure una pel•lícula seva o un tros de la mateixa i no deixa d’agradar-me.
El temps passa. Però ella continua viva en el record.
Una abraçada

mariajesusparadela ha dit...

El pasado domingo en la telele dedicaron la tarde entera. No solamente a sus películas sino a su vida.
Entre otras cosas hicieron una afirmación que me llenó de estupor: su ex, Artur Miller, decía que había empezado muchos libros , pero no había sido capaz de terminar ninguno.
Sea como sea, con sus parejas de la mafia, la literatura y la política su vida no creo que fuese aburrida.

Anònim ha dit...

És un mite amiga, els humans som així, podem fer que una persona siga recordada eternament i aquesta perdurarà sempre...
Els motius? no importen, cada persona la recordarà com haja viscut o com haja llegit que ha viscut...
Jo vaix nàixer al 72, deu anys després de la seva mort, així que no puc opinar sobre l'època en qüestió...
Jo la trobe molt guapa, i crec que va morir a l'edat perfecta...per això és un mite.
Besos.

Montserrat Sala ha dit...

Seguramente será lo que tu dices Neeogminis, que la maquina actual y consumista, ha detectado un filon, aprovechando el morbo que sobrevive de ella, con relación a su muertr, y está haciendo su agosto. Si así fuera, seria muy deprimente.

Gracias por tu comentario.
Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Bona nit Jan Puerta: fa motl temps que no he vist cap película d'ella. I m'agradarie, per poder mirarmel.la amb els meus ulls i criteri actuals.
Peró tu saps que l'opinió del mitjans en general, ha canviat completament de registre.

Moltes gracies per passar i deixar-me el teu parer.
Salutacions ben cordials.

Montserrat Sala ha dit...

Pienso lo mismo que tú. Siempre se rodeó de personjes famosos e interesantes. Su priemr marido era u un famoso deportista, el segundo un intelectual y reconocido dramaturgo. y supongo que conoció a todo Hollywood
Y no tuvo más pareja, porque era imposible, casarse con un presidente de la nación.Estoy segura que tendría algo mas que atractivo físico.

Un abrazo.

Montserrat Sala ha dit...

Hola Remei: Deu ser aixó, amiga. es molt veritat que ens creiem tot el que ens diuen. I si es dolent encara més.

Gracies per entrar i comentar. Ja saps que m'agrade, saber de tú.
Un petonet.

Pakiba ha dit...

Sempre pasa igual cuan una persona important sem va es cuan més es parla d'ella, a mi particularment m'agradaba molt i avia vist totes les seves películes.
Una abraçada,ja una mica més bé.

Montserrat Sala ha dit...

Celebro que ja estiguis mes bé, Pakiba

t'agraeixo molt el teu coentari, Suposo que ja deus tenir el blog una altra vegada en actíu. Ara hi vaig.

Abraçades