dimecres, 5 de setembre del 2012

NITS D'ESTIU


    
Oh nits d’estiu, sou plenes de poesia
que amb encís màgic i acaronador,
porteu al cor de tot el que somnia,
un xic de melangia , un xic de por.

Que en la quietud de tanta meravella,
en la pau que ens  amara d’infinit,
es veu en la claror de cada estrella
un nou misteri, fins un nou neguit.

Encisadores nits de lluna plena
amb l’aire saturat de perfums fins
vinguts, Déu sap,  de llunyana carena
o tal volta d’un frondós bosquet de pins.

Enfront vostre, la meva fantasia
S’ha desvetllat i sembla un nou sentit
i he descobert una gran harmonia
en la remor solemne de la nit .

I m’ha semblat sentir en mi una brotada
D’inquietuds i desvaris, fins passions,
i he volgut ser donzella enamorada,
que omple a l’amant son rostre de petons.

I he sentit una dolça esgarrifança,
com si tingués l’amor a frec de pell
i he clos els ulls amb la folla esperança,
d’obrir-los i trobar-me al costat d’ell.

6 comentaris:

Eastriver ha dit...

Montse, què maco... de qui és?? M'agrada des de la melangia, la por, el remor de la nit, les inquietuds i els desvaris fins els petons i la dolça esgarrifança, jaja, arriba una edat en la qual jo també ja em trobo en que certes coses es recorden amb una dolça esgarrifança, jaja, i gairebé ja no es poden viure... Molt bonic el poema.

Montserrat Sala ha dit...

Aviam si em treus de dubtes, M'has deixat el comentari quan encara no l'habia penjat el post. Estava arranjant la foto i tot just havia fet un parell de previsualitzacions. Ara ha sortit sense foto, i per molt que ho intento, torno a editar, i rés.
No ho entendré mai.!!!
Si tornes a entrar, dis-m'ho sisplau.
Gracies.

Enry Baskerville ha dit...

Avui aquesta casa es vesteix de poesia i m'agrada. És molt bonic, és musical i amb una rima senzilla, agradable de llegir.
Si és teu et felicito i si és de la teva amiga de la que altres vegades has publicat algun poema felicitala de la meva part per la sensibilitat que desprenen les seves paraules.

Montserrat, no et preocupis pels comentaris que desapareixen, de vegades passa que toquem la tecla equivocada i s'esfuma l'escrit ... no té més importancia.

Només cal pensar que ets a prop i de tant en tant entres a veure que fa el gos Sir Enry ja en tinc prou.... jejejeje!.
Molts petons.
Anna J. R.

mariajesusparadela ha dit...

Hermoso poema, Monserrat.

Pluvisca ha dit...

Emociona Montserrat, es como una caricia

Petons

Montserrat Llagostera Vilaró ha dit...

¡Que boniques les nits de l´estiu i sobretot en aquest poema com les descrius tu.
Petons, Montserrat